ESCRIT EN L'AIGUA
ESCRITO EN EL AGUA
La Virreina Centre de la Imatge
Barcelona
28.06-02.10.2022
Comissari: Frederic Montornés.

En literatura s’entén per «detonant» allò que produeix una explosió i permet que el que ve a continuació expliqui el que ha passat, descrigui com ha passat, reveli a qui ha afectat i informi sobre si és possible recuperar-se o no. Tot i que es tracta d’un recurs no exclusiu d’un sol gènere literari, és a la novel·la on el detonant s’evidencia de manera més clara per diverses raons: perquè actua com a premissa dramàtica,  perquè sense la seva acció no passa res, perquè afecta a qui protagonitza el llibre i perquè el canvi que produeix en el subjecte defineix i resol el conflicte que es desenvolupa durant tot el relat. 

Igual que passa en la literatura, en l’art també hi ha un detonant. Es tracta de l’impuls que estimula l’artista a crear una obra per pura necessitat, malgrat que tot hagi estat dit i a pesar de la saturació d’obres que hi ha en circulació, de la dificultat que una obra vegi la llum, de la manera com afecta el públic…, encara que l’artista decideixi destruir-la al cap de cinc minuts.

Si l’explosió, quan s’esdevé en una novel·la, afecta el protagonista en primer lloc, quan ho fa en l’art és l’artista el primer damnificat. Ell és el protagonista de tot, aquell a qui li explota el cap i qui determina que allò que veiem, escoltem o ens afecta sigui entès com les restes d’un naufragi —el naufragi de l’artista; també el nostre— encobert sota l’aspecte d’un caos més o menys ordenat. Un caos que, com el del Rai de la “Medusa”, de Théodore Géricault (Rouen, 1791 – París, 1824), aconsegueix de mantenir la seva fragilitat en equilibri tot i haver de sostenir-se sobre una base inestable: el mar.

A partir de tres cites relacionades amb l’aigua i la paraula i l’impacte en la memòria d’Èlia Llach de Kaspar, una obra de teatre escrita per Peter Handke el 1967, s’articula l’exposició Escrit en l’aigua, que, a la manera d’un llibre obert, ha estat pensada i treballada per a l’espai que l’acull: una habitació.









Dividit en dues estances de diferents dimensions recobertes completament amb més de 700 dibuixos, l’espai creat per Llach en 36 metres quadrats és una mena d’escenografia vital construïda per acollir l’espectador, però també els estats d’un pensament que, com el de Kaspar Hauser o de la mateixa artista, és capaç de passar del despertar d’un gest o del llenguatge a la incomprensió, l’enfosquiment o el reflex del silenci més pur.

Escrit en l’aigua, d’Èlia Llach, és el viatge interior d’una artista que, sense sortir d’una habitació, despulla el gest i la paraula de qualsevol tipus d’afectacions per mostrar-se, des de les entranyes, a partir de la seva cara oculta, a partir del silenci.

↠ CATALÀ

↠ ESPAÑOL

↠ ENGLISH

Activitats paralel·les:

Amb motiu d'Escrit en l’aigua, pensament i paraula volen agafar-se de la mà per tal de deixar obertes les portes d’aquesta exposició per experimentar altres tipus d’exploració. Per a això, Èlia Llach ha convidat dues persones que d’alguna manera sempre l’han acompanyat: d’una banda, Miguel Morey, amb qui Èlia es va estavellar contra el pensament, i de l’altra, Ester Pino, amb qui Èlia es va estavellar contra la paraula. Mentrestant, l’apuntador de l’exposició continua preguntant: "què vens a buscar? Què et falta?"

Miguel Morey : https://ajuntament.barcelona.cat/lavirreina/ca/recursos/escrit-en-laigua/640

↠ Ester Pino https://ajuntament.barcelona.cat/lavirreina/ca/recursos/escrit-en-laigua/637

Foto: Pep Herrero.

Edició Vídeo: La Virreina Centre de la Imatge.


CROQUIS INCONCRET
Museu Nacional d'Art de Catalunya
MNAC, Barcelona
10.06.2020-10.01.2021






Ens podem apropar a allò irrecognoscible sense tenir en compte el pensament, la mirada i el llenguatge? Croquis inconcret és el nom que el Museu Nacional va posar en el seu dia a uns dibuixos de Marià Fortuny datats de mitjan segle XIX. Dibuixos innominables, alguns dels quals romanen ocults al revers d’altres dibuixos, que, descriptius i recognoscibles, es disposen per a un discurs pertinent. Com es poden salvaguardar els primers de la crema de la història de l’art? El nom ja és, per si mateix, un oxímoron, quan dues idees oposades formulen un nou sentit.

Creiem que perquè una cosa existeixi només cal nomenar-la, però fer-ho no sempre ho garanteix. Aquesta podria ser una de les relacions més inherents per a aquells que reivindiquen una relació entre filosofia i poesia. Si la relació entre totes dues es troba en la tensió envers la paraula, quina podria ser una de les estratègies que, des de l’art, les atenyés? Davant de la necessitat d’imatges i escenaris, el dibuix es referma, tot esgotant el camí de la paraula.

Caiem en el parany en què el fet de mirar és una acció dels ulls que verifiquen allò real i la seva aparença: potser hem de deixar que les coses es deixin dibuixar sense que tinguin importància la paraula, la imatge o el lloc. El poeta Wallace Stevens en projectà una primera condició en el poema “Descripció sense lloc”: “La descripció es compon a partir d’una visió indiferent a l’ull”. María Zambrano s’hi acostà encara més: “Tot és revelació, tot ho seria si fos acollit en estat naixent”.

Els dibuixos de Marià Fortuny són l’excusa de la qual parteix aquesta exposició. No es reconeixen en les seves formes, i, en veure’ls, desconfiem de la nostra percepció i de les paraules apreses. Els mateixos dibuixos que, per a d’altres, són mers exercicis preparatoris, entren a l’espai del pensament, la paraula i la mirada a partir del suspens, la mutació i un gest de desig i revelació que va més enllà d’allò que és i de la seva aparença. Entre nosaltres i allò que mirem hi ha un espai que ens obliga a desembargar-nos de les paraules. L’experiència del traç i la marca en el dibuix tenen un caràcter únic, fugaç i de presagi.

https://www.museunacional.cat/ca/activitats/croquis-inconcret-elia-llach

ELS IL·LUMINADORS
Centre d'Art Contemporani La Sala
Vilanova i la Geltrú
23.10-01.11.20

Dins del projecte OBRES ELS DIPÒSITS

Comissariat per Frederic Montornés 


Obres els dipòsits és el títol del projecte seleccionat del concurs de comissariat artístic convocat per Transversal Xarxa d’activitats culturals l’any 2019. 

 Concebut com un exercici coral, col·lectiu i de nova creació, Obres els dipòsits és un mosaic de propostes artístiques disseminat per 10 ciutats del territori articulat pel fet de sorgir d’un encàrrec comú, el mateix per a tots els artistes: concebre un projecte artístic a partir d’allò que els interessés en el transcurs d’una visita al dipòsit d’un museu o arxiu.

 

ELS IL·LUMINADORS

 

Enlloc d’estirar del fil d’una obra emmagatzemada en el dipòsit d’un museu, Èlia Llach estira del fil de documents que localitza a l’Arxiu Comarcal del Garraf. Es tracta d’un espai que, per bé que difereix de l’espai d’un museu, també és un lloc on, a espatlles de l’espectador, roman allò que hi és per l’interès que representa.

 

Amb un títol tan evocador com Els il·luminadors, el projecte plantejat per Èlia Llach parteix dels elements gràfics d’escriptura que detecta en els protocols notarials i els arxius històrics. Es tracta d’uns documents d’un valor històric important, datats entre els segles XVI i XVIII i en els quals l’artista es capbussa per explorar la relació que hi pot haver entre el gest d’una mà que escriu i el gest d’una mà que dibuixa. És a dir, entre les activitats a través de les quals transita, justament, la pràctica artística de la pròpia Llach.

 

El seu projecte d’exposició a l’Espai d’Art Contemporani La Sala consisteix en mostrar, juntament amb alguns protocols i documents originals procedents de l’arxiu, el treball de text i dibuix que l’artista ha dut a terme a partir del traç i els gestos dels altres.

 

http://www.txac.cat/txac/projecte/obres-els-diposits/








Fotos: Marc Llibre Roig

SOBRE LA BELLESA
CAN FELIPA
2018-19

Mostra dels projectes seleccionats en la modalitat de Creació Artística presentats a Can Felipa seguint el lema "Sobre la bellesa" proposat per l'artista Rafel G. Bianchi. Amb la participació de Lucía Bayón, Alvaro Chior, José Fiol, Èlia Llach, Alba Mayol Curci, Jonathan Millán i Francisco Navarrete Sitja.
---
Muestra de los projectos seleccionados en la modalidad de Creación Artística presentados en Can Felipa siguiendo el lema "Sobre la belleza" propuesto por el artista Rafel G. Bianchi. Con la participación de Lucía Bayón, Alvaro Chior, José Fiol, Èlia Llach, Alba Mayol Curci, Jonathan Millán y Francisco Navarrete Sitja.

PUBLICACIÓ /PUBLICACIÓN


Frame

Foto: Marc Llibre

                                                                                 

AUGURI
Video Loop, 14 '

Lluny queda el temps on el vol dels ocells servien als àugurs per a endevinar el futur i que sovint feien referència a un adveniment. Examinant la direcció del vol o el cant, aquelles visions eren anomenades inauguracions.

Una petita papallona eleva el seu cos a la cruïlla de la llum d’on potser sorgeix o s’hi endinsa. Dedicada a un mateix moviment sense treva, en una temporalitat desorientada, vola en trànsit, en èxtasis. L’exitació  reitera el moviment que mou el moviment. Acostar-se i enlairar-se de nou, xocar de nou i traçar de cop un intens bucle en l’aire com una dansa. I maldestre, sempre la maldestresa de la pulsió febril.

Allò que s’inaugura és el que encara no està aquí, el lloc privilegiat i de revelació que es desplega i on el sentit no es conforma. Aquell lloc que abandona el parany de la paraula com la seva definició i deixa que allò desconcertant inauguri, encara en la seva permanència, encara en el seu defalliment , una intimitat primària de secreta bellesa.

---

AUGURIO 
Video Loop, 14 ' 

Lejos queda tiempo en que el vuelo de los pájaros servía a los agures para adivinar el futuro y que a menudo hacían referencia a un advenimiento. Examinando la dirección del vuelo o el canto, aquellas visiones eran llamadas inauguraciones.

Una pequeña mariposa eleva el cuerpo en la encrucijada de la luz de la que quizá surge o se adentra. Dedicada a un mismo movimiento sin tregua,  en una temporalidad desorientada, vuela en trance, en éxtasis. La excitación reitera el movimiento que mueve al movimiento. Acercarse y despegar de nuevo, chocar de nuevo y trazar de pronto un intenso bucle en el aire como una danza. Y torpe, siempre la torpeza de la pulsión febril.

Aquello que se inaugura es lo que aún no está ahí, el lugar privilegiado y de revelación que se despliega y donde el sentido no se conforma. Aquel lugar que abandona la trampa de la palabra como su definición y deja que lo desconcertante inaugure, aún en su permanencia, aún en su desvanecimiento, una intimidad primaria de secreta belleza. 



Edició video Marc Roca


Can Felipa La(b). 11/2019

Activitat de mediació entre entitats vinculades al barri del Poblenou a la Sala Oval de Musueu Nacional d'Art de Catalunya. MNAC. / Actividad relacionada: Actividad de mediación entre entidades vinculadas al barrio de Poblenou en la Sala Oval del Museu Naciona d'Art de Catalunya. MNAC. 


CLAROS DEL BOSQUE
Bianyal
Vall de Bianya, Olot
2017

Bianyal, 2017.   
Amb Rafel G. Bianchi, Tom Carr, Anna Dot, Marc Larré, Èlia Llach, Pere Noguera i Ariadna Raventós.
Comissariat de David Santaeulària. Associació Binari.

Sobre "Claros del bosque": Hi hauria d'haver alguna cosa inquietant en l'exercici de la visió per descobrir la vulnerabilitat del fet. Retrobar-se amb ella palpitant i desproveïda d'armes per a defensar-nos. En aquest dibuix el coneixement neix de l'anhel. Com aquell ocell en l'obra de María Zambrano que a Claros del bosque ens convida a anar allà on marca la seva veu. De la mà brolla un temps que no pot aturar-se. Naixent, res vol convertir aquests dibuixos en objectes. No hauríem de buscar res prefigurat. Aquest palpitar que no és ser ni només vida, sinó viure ja i des d'ara. Des de quan?
...
Sobre "Claros del bosque": Debería haber alguna cosa inquietante en el ejercicio de la visión para descubrir la vulnerabilidad del hecho. Reencontrarse con ella palpitante y desprovista de armas para defendernos. En este dibujo el conocimiento nace del anhelo. Como aquel pájaro en la obra de María Zambrano que en Claros del Bosque nos invita a ir más allá de donde marca su voz. De la mano brota un tiempo que no puede detenerse. Naciente, nada quiere convertir este dibujo en objeto. No deberíamos buscar nada prefigurado. Este palpitar que no es ser ni tan sólo vida, sino vivir ya y desde ahora. ¿Desde cuándo?

↠ BIANYAL 2017









          Políptic. Carbó sobre paper./ Políptico. Carbón sobre papel 
6'30 x 2 m

              Fotos: Marina Sáenz i Frederic Montornés.










DONAR COS / DAR CUERPO
Sis Galeria, Sabadell
2017


¿Qué hay en el fondo del deseo de sumergirse en la cosa que obsesiona; de dar el último salto; de lanzarse sin demora y decididamente en pos de lo que se ignora; de franquear el Rubicón; de romper las amarras; de liberarse de todas las precauciones; de arrojarse a la boca del lobo; de jugar a fondo perdido?

Pascal Quignard






Políptic. Bolígraf sobre paper 4 m x 1'40 m

Foto:Marc Llibre Roig



Cuando al oír el canto de las sirenas, Butes salta al mar dejando atrás la nave de los Argonautas, una nueva forma de vida arranca y de la que no se puede volver atrás: la experiencia radical. 

En Dar Cuerpo hay  un cuerpo que falta. Ha sido desbordado y actualizado por la potencia de la acción. Falta el cuerpo cuando el espacio ocurre. Falta el cuerpo cuando arranca el querer: Querer dibujar lo que aún no está. Querer dibujar lo que aún no ha desaparecido. Querer llegar ahí donde no se podrá ir nunca. Querer dar cuerpo a la voz, promesa que fulgura. 

Dar Cuerpo habitaría el tiempo épico que apunta Roland Barthes: “Carece de presente y de pasado y está plenamente entregado a un arrebato, cuyo objetivo, en caso de ser conocido, parecería tan irreal a los ojos del mundo”. Quien salta suscita la vida. Quien salta al vacío no aspira a la vida sin ser vivida.

No poder volver atrás es avanzar hacia la muerte, pero quien salta no la teme. Lanzarse al vacío, querer recobrar vivir: Dar cuerpo a la urgencia de la voz.

PROGRAMA DE MÀ / PROGRAMA DE MANO PDF





Vista general 


Bolígraf sobre paper / Bolígrafo sobre papel 
1m x 1'40 m

Bolígraf sobre paper / Bolígrafo sobre papel
1m x 1'40 m


Bolígraf sobre paper / Bolígrafo sobre papel 
1m x 1'40 m


Bolígraf sobre paper / Bolígrafo sobre papel 
1m x 1'40 m


Fotografia digital

Bolígraf sobre paper / Bolígrafo sobre papel 
100 x 70 cm

Boígraf sobre paper / Bolígrafo sobre papel 
50 x 70 cm


Políptic/ Políptico. 
Fotografies intervingudes amb tret de bala/ Fotografías intervenidas con disparo de bala.



Detall / Detalle



Bolígraf sobre paper / Bolígrafo sobre papel
1'40 m x 1'40 m